Marroc, un país de contrastos

Son molts els records i vivències que tinc d’un viatge inoblidable pel desert marroquí gràcies a la insistència de Víctor, de Non Stop Aventures 4x4, que cada vegada que em veia m’oferia la possibilitat de fer aquest meravellós viatge i jo sempre li deia que no, per les meves reticències entre el poble marroquí contra el poble sahrauí. Un poble que fa 35 anys que lluita per recuperar el seu país i que avui dia viuen en els campaments de refugiats del desert de Tindouf a Argèlia, un desert inoblidable per mi, on he viscut experiències, costums i vivències difícils d’explicar en un parell de línees. I creia que això no es podia comparar amb cap altre lloc.

Tot comença el dissabte 16 d’abril, inici de Setmana Santa, on desprès de moltes hores de viatge i uns 1500 kilòmetres, arribem a Marrakesh, on van poder gaudir de una deliciosa Tajine, endinsar-nos pel zoco i passejar per la famosa plaça Femaa el Fna, on solament fa una setmana que va sofrir un dels atemptats terroristes més importat del Marroc.

Ens vam aixecar aviat per ficar-nos en les muntanyes del Atles, realitzant la ruta de les Mil Kasbahs, i gaudient del paisatge fins arribar a Ait Benadou, un lloc inexplicable on ens vam sumergir per la història d’aquest meravellós patrimoni de la humanitat. Fins arribar a la Kasbah Dar Chamaa, en Ourzazate, un lloc impresionant en les portes del desert on van gaudir d’un bon té a l’arribada.

D’aquesta meravella ens endinsem a recórrer pistes, rius de sorra, dunes i més dunes, inclosa tempesta de sorra, fins arribar a Ouzina, on vam passar els millors dies que recordo del viatge ... Ls seva gastronimia, la seva cultura, el paisatge desèrtic, els oasis en mig del desert, els cementiris de fòssils, el so dels tambors, i com no, la seva gent, tan amable i atenta a que no ens faltés res.

En Merzouga vam passar dos nits, on van poder gaudir de l’impressionant Erg Chebbi, veient el capvespre en la gran duna i l’aventura del viatge, recorregut de les dunes en quad.

En definitiva, un viatge difícil d’explicar en tan sol unes línees ... Diuen que una foto val més que mil paraules no? Us recomano que les veieu. Segur que veient-les voldreu anar o tornar a anar, com jo, que ho estic desitjant ...

Gràcies a Ibrahim, Moha, Hassant, per fer que la nostra estada fora excepcional, i com no, Omar, cada vegada que tanco els ulls està tocant els tambors ...

A la meva companya d’habitació, Montse, gràcies.

A Ramon i Gemma, una parella genial que sempre os recordaré.

A Raul, el més gran dels artistes. Esa cançó que vas composar la recordaré tota la meva vida. Contemplando la duna y su inmensidad …

Mi tata Carmen, la millor amiga que he tingut en aquest viatge.

Y per últim, a Víctor, gràcias per haver-me submergit en aquest món. El món  fascinant del desert, dels estels i de les dunes. De ben segur que tornaré …